Opino

Els cartorze articles de la tercera setmana de confinament

El meu bloc particular socdesantcugat.cat està obert de bat a bat a totes i tots els que aquestes setmanes de confinament us vingui de gust escriure un article relacionat amb el que esteu vivint, experimentant o aprenent, estigueu a Sant Cugat o molt lluny de nosaltres.
Només m’heu d’enviar el vostre text i una foto per il·lustrar el vostre contingut al correu electrònic: jm.vallesnavarro@gmail.com

Reprodueixo a continuació la recopilació dels catorce articles que he publicat durant la tercera setmana de confinament a casa.
Heu de clicar sobre l’enllaç del text que us interessa llegir. Us convido a recuperar-los, a comentar-los i a compartir-los a les vostres xarxes socials.
Són aquests:

Dilluns 30 de març de 2020:

Una mestra, una dona especial, la meva mare de Montse Moral

Dimarts 31 de març de 2020:

Divuité dia de confinament de Lluís Godayol

Dimecres 1 d’abril de 2020:

Mantenir la calma interior d’Eva Tataret

La crisi ens ajudarà a reordenar valors i prioritats de Lluís Recoder

Dijous 2 d’abril de 2020:

Vídeo concert a casa de Josep Maria Martí

Formigues de Juanjo Cortés

El llarg camí del confinament de Carme Mas

Divendres 3 d’abril de 2020:

Aprendrem a valorar aquells petits moments amb l’altre de Maria Fabre

Pateixo pel que vindrà de Juliet Ochoa

Qui és Boris Cyrulnik? de Lluís Bonet

Dissabte 4 d’abril de 2020:

#Ciènciaconfinament de Joan Anton Català

I l’endemà? d’Eduard Contijoch

Els mestres són els campions d’aquest curs. Els hi fem un passadís? de Ferran Felius

Diumenge 5’dabril de 2020:

La transformació digital ha arribat per quedar-se d’Eva Blanco

One Comment

  • JOAN CORTADELLAS ANGEL

    Això no ens ho esperàvem. Podem dir que ens ha agafat a tots “amb els pixats al ventre”. Hem anat muntant una societat que s’aguanta pels fils i ha arribat una sotragada que ens fa pensar que alguna cosa, o moltes coses, hem fet malament.
    Em temo que d’aquí a uns quants dies fins i tot enyorarem la calma, la tranquil·litat i el relaxament amb què vivim aquests dies el confinament,
    Em temo que el pitjor està per venir i es quedarà amb nosaltres molt de temps.
    Em temo que si la crisi del 2008 encara ara no l’hem superada, després de 12 anys, aquesta, que és molt més greu i que engloba tot el món, no ens la traurem de sobre ni en 20. I jo d’aquí 20 anys ja estaré a les acaballes, amb 95.
    Em temo que el món no aprendrà gaire de l’experiència passada i que, al cap de quatre dies, quan ja el més greu hagi passat, tots mirarem de tornar a viure com abans i d’oblidar-nos-en.
    Em temo que o ens adaptem a la força al món nou que ha esdevingut de cop, o petarem psicològicament, perquè ja mai més no podrem tornar a ser el que érem.
    Pessimista? Sí. No puc ser optimista, per no passar-me d’il·lús.
    I ara, deixo de pensar en el futur i torno a l’ara i aquí, a passejar per casa, a escriure, a endreçar documents, a estripar papers, a col·leccionar millor les fotos, a parlar amb els amics, a contestar whatsapps… Així estic millor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Wordpress Social Share Plugin powered by Ultimatelysocial