En qualsevol àmbit de la vida crec que és molt important tenir il·lusió. Particularment, la il·lusió per a mi és imprescindible. Quan afronto qualsevol repte o projecte personal, professional o polític acostumo a dir que la il·lusió em surt per les orelles. I és ben cert. Perquè puc tenir tota la disponibilitat del món, puc estar molt capacitat, puc tenir molta experiència, però si no hi ha il·lusió, no serà el mateix.

Hi ha persones, poques, que t’atrapen des del primer instant que els coneixes. I, en aquest cas concret, va ser per diverses raons alhora. Per la seva noble mirada, pel seu generós somriure i pel seu sincer i personal relat. Un comunicador innat. Un xerraire captivador. Em refereixo a l’exporter i exentrenador de futbol Juan Carlos Unzué que pateix l’ELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica), també coneguda com a malaltia de Lou Gehrig.

Aquest mes d’octubre és molt especial per a mi… Estic d’aniversari. Fa just 30 anys que em vaig posar per primer cop davant d’un micròfon per explicar l’actualitat de Sant Cugat. Va ser als estudis que Ràdio Sant Cugat tenia al carrer de Sant Jordi. Des d’aleshores ha plogut molt!

Just acabem de passar l’equador del mandat polític 2019-2023. I podria aprofitar per fer un llistat d’actuacions desafortunades que el tripartit (ERC-PSC-CUP) ha dut a terme en aquests dos anys a Sant Cugat, però no em vull fer pesat. Sí que vull deixar constància de la causa que ha conduït al govern municipal a prendre decisions poc oportunes i, sobretot, executades o presentades quan no tocava: escolten molt poc a la ciutadania i als grups municipals de l’oposició.

GRÀCIES per fer possible les presentacions del llibre: El Siglo-Mercantic, Restaurant Masia Can Ametller, Omotesando Plants, Centro Popular Andaluz, Òmnium, Esade Creapolis, Women Evolution, Fundació Cabanas-Gal Gerrer, EMD de Valldoreix, L’Ateneu, Escola de Música Fusió, Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix, Club Rotary Sant Cugat, Circ Històric Raluy, Aula de la Gent Gran, Casa del Llibre, Institut de la Infància, QGAT Restaurant, Events & Hotel, Sant Cugat Empresarial, ADE Vallès, Cerdanyola Empresarial, TOT Sant Cugat, Paidea, Alexandria i Celler de Llibres.

El govern tripartit de l’Ajuntament de Sant Cugat, format per ERC, PSC i CUP, ha anunciat que vol construir dos blocs de pisos d’onze plantes cadascun, destinant una part a habitatge social, en una zona industrial de Sant Cugat. Un projecte urbanístic anomenat Ragull Centre que el govern municipal vol replicar en una vintena de zones més de la ciutat. El tripartit pretén acabar amb el model de ciutat que l’any 1987 l’alcalde de Sant Cugat Joan Aymerich va dissenyar i que els seus predecessors, Lluís Recoder, Mercè Conesa i Carmela Fortuny van impulsar i preservar.

Si parlem de teatre o de qualsevol activitat cultural que es representi damunt d’un escenari… jo, no puc ser objectiu, impossible. Els que em coneixeu, sabeu que gaudeixo com el que més amb les arts escèniques. Els pares ens portaven a la meva germana i a mi des de molt petitonets al teatre (sempre els hi estaré agraïts) i jo vaig fer el mateix amb els meus fills. Dansa, teatre, música, òpera, circ, poesia, màgia… no tinc filtres ni límits. M’agrada tot. Però si em feu triar una branca del món de l’espectacle, optaria pel teatre. De fet, si ho penseu bé, la base de totes les arts escèniques és…

El gener passat 25 escoles de música, dansa, teatre i art de Sant Cugat van fer públic per les xarxes socials l’elaboració d’un manifest conjunt davant el tercer tancament decretat pel govern de la Generalitat de Catalunya indicant que ja no poden aguantar més. Van fer un acte per dir-ho clara i català davant l’ajuntament el 27 de gener  i que va comptar amb presència i suport del grup municipal de Junts per Sant Cugat, entre altres.

Falta un minut per les dotze del migdia del divendres 12 de febrer. Toco el timbre del número 18 del carrer on viu l’Arcadi, a Mira-sol (Sant Cugat). La casa de la família datada del 1927 que inicialment era d’estiueig, com moltes altres de l’entorn. Observo des de l’exterior el taronger que tenen el patí, amb un munt de taronges que fan molt de goig. Només en uns segons surt la Janine, la seva dona, a obrir-me. Li pregunto si em recorda i em respon que sí.

Sant Cugat no avança, s’està aturant. El mes de maig ens haurem cruspit dos anys des de les darreres eleccions municipals i enfilarem els darrers dos anys d’aquest mandat. I, per ara, res fa preveure que la dinàmica del govern tripartit de l’Ajuntament de Sant Cugat faci un canvi en positiu.