Estem vivint una situació extraordinària, impensable i imprevisible que afecta el mes preuable de la nostra societat del segle XXI; “La vida i l’activitat humana”.
No sóc gaire expert en crisis, però sembla que en aquest estat d’ansietat l’ésser humà és capaç de desenvolupar les seves fortaleses i posar de manifest les seves mancances.
L’esport està a la base de l’activitat humana, per tant, subjecte en aquesta crisi a posar sobre la taula el seu gran potencial.
La gent de l’esport hem vist aquestes setmanes amb satisfacció innumerables propostes i activitats online que han volgut mantenir els lligams emocionals a clubs o agents esportius.
Però, el repte més gran encara ha de venir, el retorn a la normalitat, caldrà sens dubte posar tot l’enginy dels gestors esportius en superar les limitacions que sortiran per aconseguir el funcionament normal de l’activitat esportiva.
L’esport no té una altra alternativa que la de “Tornar a la normalitat”, la transició des d’on estem fins allà, pot ser un camí més o menys llarg, marcat per l’evolució de la pandèmia i per l’empenta que li posem tots plegats.
Si oblidem la gran indústria esportiva i ens centrem en l’esport de la gent, del gimnàs, dels equips de base, de les juntes directives voluntàries, aquí és on els Ajuntaments són els que prenen el total protagonisme amb la seva interacció amb les entitats.
El paper de l’administració local amb els agents esportius locals serà clau, la seva influència en els aspectes sanitaris, econòmics, organitzatius i la seva contribució a donar tranquil·litat i confiança als usuaris de l’esport.
D’aquí a un temps podrem veure qui ha fet que, i la pervivència o no dels projectes esportius actuals serà l’indicador de com s’ha tractat al món de l’esport com a eina de formació. També podem veure quantes coses sense fer s’excusen amb la Covid-19.
Malgrat tot, el final és clar, l’esport tornarà a la normalitat, per tant, actuem des del principi.
Miquel Martínez
Ajudo a SantCugatCreix
Soc de l’esport de Sant Cugat
