El meu bloc particular socdesantcugat.cat està obert de bat a bat a totes i tots els que aquestes setmanes de confinament us vingui de gust escriure un article relacionat amb el que esteu vivint, experimentant o aprenent, estigueu a Sant Cugat o molt lluny de nosaltres.
Només m’heu d’enviar el vostre text i una foto per il·lustrar el vostre contingut al correu electrònic: jm.vallesnavarro@gmail.com
Reprodueixo a continuació la recopilació dels catorce articles que he publicat durant la tercera setmana de confinament a casa.
Heu de clicar sobre l’enllaç del text que us interessa llegir. Us convido a recuperar-los, a comentar-los i a compartir-los a les vostres xarxes socials.
Són aquests:
Dilluns 30 de març de 2020:
Una mestra, una dona especial, la meva mare de Montse Moral
Dimarts 31 de març de 2020:
Divuité dia de confinament de Lluís Godayol
Dimecres 1 d’abril de 2020:
Mantenir la calma interior d’Eva Tataret
La crisi ens ajudarà a reordenar valors i prioritats de Lluís Recoder
Dijous 2 d’abril de 2020:
Vídeo concert a casa de Josep Maria Martí
Formigues de Juanjo Cortés
El llarg camí del confinament de Carme Mas
Divendres 3 d’abril de 2020:
Aprendrem a valorar aquells petits moments amb l’altre de Maria Fabre
Pateixo pel que vindrà de Juliet Ochoa
Qui és Boris Cyrulnik? de Lluís Bonet
Dissabte 4 d’abril de 2020:
#Ciènciaconfinament de Joan Anton Català
I l’endemà? d’Eduard Contijoch
Els mestres són els campions d’aquest curs. Els hi fem un passadís? de Ferran Felius
Diumenge 5’dabril de 2020:
La transformació digital ha arribat per quedar-se d’Eva Blanco
One Comment
JOAN CORTADELLAS ANGEL
Això no ens ho esperàvem. Podem dir que ens ha agafat a tots “amb els pixats al ventre”. Hem anat muntant una societat que s’aguanta pels fils i ha arribat una sotragada que ens fa pensar que alguna cosa, o moltes coses, hem fet malament.
Em temo que d’aquí a uns quants dies fins i tot enyorarem la calma, la tranquil·litat i el relaxament amb què vivim aquests dies el confinament,
Em temo que el pitjor està per venir i es quedarà amb nosaltres molt de temps.
Em temo que si la crisi del 2008 encara ara no l’hem superada, després de 12 anys, aquesta, que és molt més greu i que engloba tot el món, no ens la traurem de sobre ni en 20. I jo d’aquí 20 anys ja estaré a les acaballes, amb 95.
Em temo que el món no aprendrà gaire de l’experiència passada i que, al cap de quatre dies, quan ja el més greu hagi passat, tots mirarem de tornar a viure com abans i d’oblidar-nos-en.
Em temo que o ens adaptem a la força al món nou que ha esdevingut de cop, o petarem psicològicament, perquè ja mai més no podrem tornar a ser el que érem.
Pessimista? Sí. No puc ser optimista, per no passar-me d’il·lús.
I ara, deixo de pensar en el futur i torno a l’ara i aquí, a passejar per casa, a escriure, a endreçar documents, a estripar papers, a col·leccionar millor les fotos, a parlar amb els amics, a contestar whatsapps… Així estic millor.